Un any. Un any de paciència, un any per poder respirar, un any pel canvi. Un any per deixar enrere el avançar dos passos i fer-ne tres de tornada, un any per perdre de vista l’anar i tornar de CUPA del govern i de les decisions amb els que manen, pactant per un plat de llenties. Un any per fer molt més dels que ens diuen de fora, sia la Diputació ex-franquista o el govern dels tri-partits. Un any per recuperar la iniciativa, la coherència, l’empenta, la feina perduda. Un any per recuperar la innovació, la força, la trempera, l’atenció com cal als veïns, el manteniment del nostre poble, per tornar a deixar de recollir firmes per qualsevol cosa que aquest govern ni escolta ni veu.
Un any per poder sortir més segur al carrer, un any per escoltar la nostra terra, aquests pagesos quatre anys oblidats, aquest medi ambient del que hem perdut la cura. Un any per superar el cansament del govern de pocs sobre tots, un any per fer perdre els sous milionaris als “d’esquerres”, un any per poder treballar pel poble.
Un any per somiar, un any per recuperar l’orgull i per gastar be els diners abocats per l’amiguisme. Un any per recuperar la il·lusió, per fer be la feina, un any per fer realitat el canvi. Només un llarg i trist any per endavant. Que passi de seguida. I que un vent fresc i poderós torni a reviure el poble, tan necessitat de refer el seu camí i el seu destí. D’aquí un any, només un any, EL CANVI.
