460...I LES MALEÏDES ANTENES

460

Aquesta és la xifra, a dia d'avui, d'aturats a Arbúcies. Potser d'aquí poc seran més. Aquesta xifra amaga dolor, por, desesperança, amargura, frustració... Aquesta xifra és més que números, perquè al seu costat hi ha famílies i gent que pateix, que no veu futur, que no sap si els seus fills podran trobar feina, pis o si podran seguir pagant l'hipoteca o què faran quan s'acabi l'atur.
Aquesta xifra hauria de ser la motivació dels polítics, el seu nord, la seva guerra. Vèncer aquest enemic ens hauria de guiar a tots, fer-nos treballar plegats, oblidar sigles i lluitar contra aquest monstre, cadascú amb les seves idees, però tots amb la mateixa línia i intensitat.
Però Arbúcies és diferent, malauradament. A on hi hauria d'haver unió, hi ha baralla, on tots hauríem de fer propostes per crear feina, hi ha un orgue de gats. Si us plau, companys i companyes, mireu al vostre voltant, baixeu a la terra, treballem plegats per crear ocupació, diversifiquem, potenciem el turisme, ajudem als emprenedors, lluitem per fer del nostre patrimoni un bé del que gaudeixin molts, de manera assenyada i sostenible.

Prou de jocs partidistes, perquè el món no s'atura i ja són massa els que han de baixar en marxa del tren. Posem-nos d'acord i treballem plegats fins el maig de l'any que ve, quan el poble dictarà la seva voluntat. Només deixant-nos-hi la pell ens en sortirem...

LES MALEÏDES ANTENES

I permeteu-nos un trist exemple a on els polítics no hem estat a l'alçada. Sí, un ver exemple de la misèria d'aquest politiqueig: les antenes del Domènec Rafart. A mitjans de l'any 2007, i com a regidors d'AIPA, ens arriben els primers problemes amb les antenes. En Felix i en David, dos companys, comencen a treballar el tema. Es busca un cim a prop d'Arbúcies, es contacta amb el propietari i es comença a caminar per traslladar part de les antenes - doncs aquest turó sobre el cementiri no cobria tot el poble - de ràdio i telèfon a aquest promontori. Eleccions, garrotada als independents, ara anomenats IA - hereus d'AIPA, encara que amb gent diferent, i el projecte sense defensors a l'Ajuntament. En David, el nostre regidor, proposa al plenari l'opció d'aquest projecte. Ni cas. Ni CUPA, ni els antics aliat d'ERC, ni el flamant regidor del PSC, sí, aquell que va durar encara no dos anys, no varen considerar el tema. Entesa, tot i valorar l'opció, era en minoria.

Passa el temps, i les antenes no es mouen. Creix la polèmica, la tecnologia avança, però els nostres polítics, els que manen, no. Es plantejen solucions com traslladar el problema d'un lloc a un altra - el Sagrat Cor - que no son solucions. De nou l'oposició aplana el camí a noves sortides de moment no escoltades: petits minirepetidors de baixa emisió a zones perifèriques, altres ubicacions a turons alternatius...És igual, tot segueix com sempre. Ara diu el Sr. Zamorano que abans del maig les traurà... a veure. Si no, el maldecap pels de darrera. si tots haguessim anat a l'una des de el començament. No ho se. Potser es culpa dels Independents. Els únics que treballàren per una solució de bon començament i les urnes els fan perdre 600 vots...Es ben be que no saber-se explicar a vegades fa molt mal. I vendre's molt be, a vegades va millor que no fer la feina realment. Per què què farem quan abans l'únic mèrit era repartir diners ara que no hi han diners? Aquest poble no sap on va, els que saben un camí no son escoltats i els que no ho saben però tenen les peles i els diaris porten el timó sense anar enlloc. Esperem que el maig el vent del poble porti l'embarcació al rumb correcte...Esperem-ho.