dilluns, 5 d’abril del 2010

EL MINI ACORD DE LEGISLATURA. MORÍ LA DARRERA ESPERANÇA...

El canvi era possible. quedaven unes setmanes i podia fer-se, refer el camí i portar el vaixell a bon port. Inclús deixar la feina pel ple fins la propera legislatura, a base de ferri control i estricte negociació vers cada pacte. Però el 18 de març passat tot va quedar en res. L'equip de govern es jugava les garrofes, veia perillar els seus últims plans per acabar la legislatura: li havien tombat en el ple anterior temes de tan gruix com les Naus Ayats o Can Delfí, quedant sobre la taula, i tenia que lligar com fos que li aprovessin per no perdre, per la seva inoperància i manca de diàleg, les subvencions que havia arreplegat dels amics de Barcelona i Girona.
Per fer-ho, tenia que lligar acords. Va parlar només amb CUPA i IA - amb Entesa fa mesos que no hi volen parlar - i va lligar amb CUPA - a IA ni se li van ni contestar les peticions, amb CUPA l'aritmètica ja estava salvada - un acord per aprovar els temes encallats. Aquest acord, un punt previ al pla del dia 18 de març passat, reflexa a la perfecció el que és i el que serà aquesta legislatura: la pitjor etapa política des de la recuperació de la "democràcia" actual, molt pitjor que les pitjors de CUPA - i n'hi va haver-hi de ben dolentes, us ho asseguro.
Sí, per què en aquest acord, que ara analitzarem, hi han tots els ingredients d'aquest malaurat quadrienni, del que encara hem de patir un any, ara ja segur amb la misèria assegurada. Anem per parts. CUPA juga el seu paper; sense poder arribar a un acord amb Entesa - masses personalismes enfrontats - decideix demanar la carta als reis, i pressionar al dèbil equip de govern per obtenir el que vol. Fins aquí , cap problema, aquesta es la negociació política quan no tens la majoria. El mal ve que aquesta CUPA no és ni l'ombra del que va ser, i va ser molt, en som testimonis. Uns quants punts, la majoria ja presentats en altres plens i amb acords ferms per tal de complir-se - el més bèsties són els de l'auditoria i els de les antenes, parlats fa mesos i gairebé anys i que ara tornen a sortir, com espantalls, de l'armari - i una altres de bones intencions i ja està. El més lamentable de tot plegat és aquests punts - ho vulguin o no els seus redactors - volen substituir l'acord de legislatura que no van poder tancar en dos anys de govern. I és un acord de legislatura per què a canvi de poc tanquen acords que salven aquesta amb obres i projectes cabdals que ens lliguen amb despeses per valor de 7.000.000 €, amb un pressupost per aprovar. això sí, tindrem, un dia o altre, un arquitecte propi! i farem una memòria d'usos sobre Can Petit Rutllat! Com veieu, no és un acord de legislatura, és un mini acord, com un mini Molina, o potser millor un micro acord. Els hi salvo un any i mig a canvi de gairebé res.
I hi han més coses a tenir en compte. CUPA renuncia al seu programa electoral - com ells mateixos van reconèixer al Ple - a canvi d'acords que no saben si es compliran o no. ERC ja els hi va dir: la recaptació sí que la canviarem però depèn d'un estudi que potser ens farà passar-la a la Dipu, al Xaloc super deficitari, per agrair els sous, perdó, els favors rebuts. On és la CUPA de'n Nic, que de negociar en sabia "una mica"! Temem que això sigui la fi de CUPA, per què ara tocarà aprovar el pressupostos per nassos, doncs, com dèiem , el mini acord de legislatura compromet el 90 %, pel cap baix, de les inversions dels 14 propers mesos. Si són coherents, ho hauran de fer i ho hauran de fer abans de veure satisfetes les seves demandes, amb el qual perden tota la possible pressió que poguessin fer al respecte. ni posant data ho han endevinat. ERC es frega les mans. Dels PSC, ja ho veuran. Arrossegats pel seu soci, ara els hi tocarà menjar-se tots els marrons que puguin quedar. Com AIPA i CUPA abans. Ja volien baixar, ja del carro, però no han set prou valents. Be, els hi quedarà el consol d'haver arreplegat un munt de milions de la menjadora per Arbúcies. No se si des de l'oposició al desembre els conhortarà gaire...
Però el pitjor queda per ERC. Hem dit que el ple exemplifica aquesta legislatura. Un camí de dos passos endavant i tres enrere, una legislatura de traïció als propis principis, una legislatura perduda en la paràlisi i la crisi. Doncs be, ERC no ha dubtat a renunciar al que havia defensat la legislatura passada, com és recuperar la recaptació, traint els acords amb el Consell Comarcal, per sortir-se amb la seva amb altres temes. Les paraules cinisme, oportunisme, politiqueig, venen fàcilment a la boca. És igual. ERC ven el que ha defensat anys per aferrar-se al poder. Però això te un preu i és que no hi pots confiar. Com confiar en aquell que, desprès de signar un acord amb CUPA, ja deia que es podria canviar quan convingués? Sort que la dignitat del Sr. Auladell li va recordar que prenia aquell acord i no un altre cosa i que sis plau no confongués al poble...Però tan fa, aquesta és la legislatura de la confusió, Misèria de tres-quatre anys que pagarem molt cars...